Entrevista al diari EMPORDA en fecha 30.04.2019

Roca: «Tots els directors generals d’empreses haurien de venir del màrqueting»
El llibre dona pautes a empresaris per analitzar i millorar els criteris financers de les seves empreses

AIDA VILAR

Quim Roca és professor, escriptor i expert en màrqueting

Els primers passos de Quim Roca (Figueres, 1943) en el món del màrqueting van ser en qualitat de «noi d’encàrrecs», en el si de l’agència de publicitat DANIS, que en aquells moments era la més important de Barcelona. Era el 1957 i ell tenia 14 anys. A poc a poc, a còpia d’esforç i constància va anar escalant fins a convertir-se en director d’una oficina de Publicis, un dels cinc grans grups de comunicació a escala mundial. El seu currículum compta amb una llarga trajectòria professional en el món empresarial, i també destaca la seva faceta pedagògica, i és que va ser coordinador i director del tema comercial de l’Escola d’Alta Direcció de Barcelona, i professor de màrqueting dels cursos de postgrau de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona. A més d’escriptor i professor, en la seva trajectòria ha estat responsable de lemes d’èxit com ara el Fontvella, agua ligera o el Bebe con moderación.

Es tu responsabilidad per a begudes alcohòliques. Ara, amb 75 anys, torna a viure a Figueres, casa seva, un lloc on «no té obligacions i pot prendre’s les coses amb calma», diu. Aquesta plenitud l’ha portat a publicar el seu últim llibre: Marquimting. La Gestión Empresarial con Sentido Común.

– De què parla el seu llibre?
– De gestionar l’empresa amb criteris de màrqueting. Jo defenso que la gestió empresarial s’ha de dur des del punt de vista del màrqueting. Per fer-ho fàcil: si el senyor que munta una empresa és un gran torner, ho fonamentarà tot a partir de la producció i se centrarà en la qualitat del producte. Si és un home que ha estudiat econòmiques, en canvi, ho basarà tot en criteris financers. La meva teoria és que els directors generals d’empreses haurien de venir del món del màrqueting. Així entendrien el mercat i farien el que aquest vol, ja sigui per necessitat o per desig. Al llibre explico el procés que s’ha de seguir per desenvolupar un producte i que te’l comprin.

– Per fer-ho, fins i tot inclou models matemàtics per simular la gestió.
– Sí. Aquesta és la gràcia del llibre. Simulo un model de gestió empresarial que serveix per analitzar el criteri financer que s’instauraria en un projecte. Els lectors posen les seves dades de vendes i estoc, i el programa diu com circulen les reserves, el temps i com es mouen els diners. A través d’una operació que multiplica una matriu per un vector, també pots afegir els factors que estan en joc al mercat, com ara el nombre de punts de venda, la qualitat, l’embolcall, etc. A continuació, el programa et compara amb la competència, i es pot mirar la quota de mercat que et podries endur.

– A qui va dirigit?
– El públic potencial són professionals en actiu que volen comercialitzar un producte. Tant pot ser l’equip comercial d’una empresa gran com el petit empresari que ho ha de fer tot ell sol. És un llibre per aprendre que pot servir a qualsevol persona que estigui en el món empresarial.

– Què els diria als lectors per convèncer-los de la utilitat d’aquest llibre?
– Que si ells entenen que tot funciona, si es tenen prou clients que compren prou vegades, necessiten actuar de la manera que explico. Utilitzant el meu model de gestió matemàtica, poden maximitzar beneficis a l’empresa.

– Vostè és crític amb el concepte amb què actualment s’entén màrqueting. Com ho definiria?
– El màrqueting és una filosofia que neix quan el fabricant crea més del que la gent pot comprar. Llavors es troba que s’ha d’estendre i buscar més clients. Arribats a aquest punt, una de dues: o bé fas una cosa que la gent necessiti, o busques la manera que compri el que estàs fabricant, encara que no ho necessiti ni ho desitgi. Aquí és on comença la història de: «El meu renta més blanc que el teu». Tinc el convenciment que la paraula s’ha distorsionat amb el pas del temps. Ara es diu màrqueting a qualsevol cosa.

– Quins són els factors claus per fer evolucionar una empresa?
– La creativitat, que és combinació de memòria i imaginació; tenir un bon model de gestió; i el control, perquè es puguin corregir errors, si el projecte es desvia i no surten els números.

– És bona terra, la nostra, per als empresaris?
– L’Alt Empordà té una característica fonamental: la capacitat d’adaptació. Com que ha estat sotmesa a tants moviments de gent, ha après a captar el que el mercat necessita. Per aquest motiu som més comerciants que industrials.

El format, pensat per ser intercatiu

El llibre digital de Roca es presenta amb un packaging original i físic, a dins d’un pen drive. L’autor el va concebre amb aquest format interactiu perquè volia poder actualitzar-lo permanentment i per tal que el lector pogués posar la informació de la seva empresa a la pantalla i es pogués operar automàticament. Aquestes operacions no haurien funcionat en un formulari en paper.

Entrevista a l´EMPORDA

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al continuar utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de cookies en este sitio web está configurada para "permitir cookies" para ofrecerle la mejor experiencia de navegación posible. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de cookies o hace clic en "Aceptar" a continuación, está dando su consentimiento.

Cerrar