Imagina que fas el teu escandall, o qualsevol mètode que se t’he acudeixi, per calcular que et costa produir el que vols vendre i que, mitjançant qualsevol metodologia que vulguis emprar, apliques un criteri per incrementar aquest cost amb un marge que consideres necessari per els teus càlculs i que el preu de venda que obtens es de 100.
Ara mires a quin preu es venen productes iguals o similars al teu i veus que el mes alt de preu es 75 i el mes baix 60.
Creus que el preu de 100 et permetrà vendre tants com necessites?
Ara vegem-ho des d’un altre angle:
Per poder fer càlculs de cost et cal saber quantes unitats tindràs de produir, quelcom que solem anomenar “previsió de vendes”, aquell document que, perquè tens la bola de vidre màgica o perquè fas que els teus agents comercials es mullin i et diguin el que creuen que aconseguiran vendre, et veus en cor de fixar una xifra.
A partir d’aquesta dada suposada faràs tot un seguit de càlculs matemàtics (ciència exacta per excel·lència) i donaràs per bo el resultat <Nota. Encara no he conegut ningú que hagi encertat, al 100% la previsió de vendes> Val a dir dons que, per be que s’hagin fet els números, es tremendament difícil que el resultat de l’any coincideixi amb el resultat previst.
Vist lo vist, la pregunta es… de que serveix aplicar ciències exactes a problemes basats en suposicions?
I de que serveix voler vendre a un preu superior o inferior al que la norma consuetudinària (habitual o reincident)s’ha establert en el teu mercat?
El preu no es calcula, es fixa.
Pots calcular, amb cert grau de precisió, el cost. Sumant matèries primes i minves, amb els costos, força aproximats, de la ma d’obra que intervingui en la elaboració del producte. D’aquí al preu que aconsegueixis vendre tindrà un marge que… si en vens suficients, podràs cobrir els costos estructurals i el benefici.
Quin es el preu que t’ha de permetre vendre’n tantes unitats com necessites?
Aquesta es aquella famosa pregunta del milió i nomes pots obtenir resposta positiva si el que ofereixis als clients es allò que volen/necessiten, tal com o volen i al preu que puguin pagar-ho.
D’aquí que el Màrqueting sigui la filosofia de gestió que fonamenta la activitat empresarial mirant, entenent i acostant la oferta als criteris de la demanda.
I recordant sempre que el negoci es fa comprant.
Que vendràs tant com els clients et vulguin comprar i al preu que puguin i vulguin pagar i que allò de que la venda comença quant el client diu NO, es mentida perquè totes les vendes “forçades” acaben malament, no tenen futur.
Ajusta costos, tant els directes de producció com els estructurals de l’organització i si no arribes, pensa en un altre producte.