
Quim Roca i Ferrer
De l’Alt Empordà
quim.roca.606447533@marquimting.cat
https://www.marquimting.cat
Vaig tenir la sort de néixer a Figueres – Capital de l’Alt Empordà – un dia tal com el 19 de setembre de l’any 1943.
Als 14 anys. És a dir, l’any 1957 em van portar a Barcelona i després de unes primeres activitats “gitanejant” amb cigarrets, refrescos i entrepans, a l’empresa de la qual el meu pare era Gerent, vaig ser encomanat al Sr. Joaquín Maestre Morata (Quino, per els amics) que em va portar a DANIS , l’Agència de Publicitat més capdavantera d’aquelles èpoques.
I aquí va començar l’historia.
Tot i que el meu pare volia que estudiés Peritatge Mecànic (No puc ni imaginar-me el que hauria pogut passar si arriba a aconseguir-ho), això de la Publicitat em va captivar i a això vaig decidir dedicar-me.
Van ser anys interessants en què vaig poder veure clarament que la Publicitat, com a part de l’activitat comercial –que ja llavors començava a (malament) anomenar-se “Marketing” – requeria d’amplis coneixements de tot l’entorn empresarial; així que decideixo ampliar horitzons i després de 6 anys a DANIS em dedico a conèixer l’ofici des d’altres angles:
Director Comercial de Gràfiques Europees,
consultor publicitari de LITEXA – Llibreria Tècnica Estrangera,
també de LUMEX il·luminació pública i espectacular,
de CUMBRE la fàbrica de torns més important de l’estat,
Agent Comercial d’Editorial HYMSA (Lectures, Hogar i Moda, Cuina i Llar), ONDA RAMBLA, DEU MINUTS, etc. etc.
I alhora iniciar una etapa formativa, que va derivar en pedagògica, des d’alumne fins a dissenyar i dirigir els estudis de l’àrea comercial, passant per la de professor de totes i cadascuna de les assignatures que composaven el marc acadèmic d’aquesta àrea a l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona.
Mentrestant, el Ministeri d’Informació i Turisme, entenent que els que estàvem dedicats a la Publicitat, mancàvem de reglamentació, inicia el que amb els anys acabarà sent la carrera de Ciències de la Informació i… perquè no quedéssim fora de joc els molts que estàvem exercint, ens va sotmetre a un examen, previ testimoni d’antiguitat suficient, que els que vam aprovar, vam rebre el Títol Universitari de Tècnic en Publicitat, cosa que em va permetre, anys després, exercir funcions docents a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Des d’aquell any 57 en què començava repartint paquets, fins avui he tingut Agència pròpia: PSICOMARK on, com el meu soci Ramon Ralita era Manager del conjunt musical LONE STAR, vaig col·laborar estretament en la seva comercialització en el mon del espectacle.
Amb Javier Murillo vàrem crear la Comercial d’Arts Gràfiques (RG),
Amb Esteban Munné i Luís Masdeu obrim l’Estudi de disseny gràfic i fotografia (EEUU – Estudis Units),
Amb Pepe Martinez creem PIF (Pensar i Fer) un estudi creatiu amb serveis d’agència,
Junt amb en Vicenç Martí, vàrem editar durant dos anys el setmanari TOT BCN amb una complerta presentació d’espectacles i restaurants.
Més endavant vaig fundar el Centre de Disseny i Preimpressió (D&P)
I en paral·lel, l’Estudi de sonorització (EL 7è DE CAVALLERIA)
Amb la meva esposa (Carme Grijalba) vàrem fundar i desenvolupar DISTRIBUCIÓN CONSULTING, un centre de logística per la recepció, magatzematge i distribució de material publicitari i promocional.
He passat llargues etapes com Assessor en diferents empreses:
Llibreria Tècnica LITEXA,
il·luminació LUMEX,
Torns CUMBRE,
EBAMSA: Aigües Fonter i Font Vella,
SUPERGIF. Grifaria de disseny
MERLIN GERIN: Control i Comandament de la Energia Eléctrica,
Fruits secs PARÈS,
Laboratoris DISTREX,
Cafès i Fruits Secs BRASILIA,…
A tot això he d’afegir una ensopegada, segurament la que va obligar a tancar PSICOMARK. El meu soci Ramon Ralita es va identificar amb AGORA, una secta que va ser la responsable –entre altres desgavells– d’enfonsar Llet Rània i va estar a punt de carregar-se la centenària empresa Escofet de materials per a la construcció. El pitjor és que també va ser la causa de la mort, de difícil comprensió, de Ramon. Males companyies comporten males experiències.
Una etapa curiosa de la meva vida professional es produeix als anys 75/80 en què, per ajudar un amic, l’Agència (PIF) va estar en un tris d’enfonsar-se. Per evitar-ho vaig acceptar quedar-me amb l’empresa de l’amic i intentar reflotar-la, cosa que vaig aconseguir almenys prou per salvar l’Agència.
L’experiència va ser interessantíssima i em va proporcionar un nivell de formació pràctica que mai no hauria trobat ni a la millor universitat. Vaig fabricar gelosies, persianes, cortines, accessoris per a les cortines i mobles modulars de fusta tornejada. Vaig presentar una suspensió de pagaments quan la crisi de la construcció em va tancar tots els camins, però vam aconseguir liquidar sense deixar morts als armaris.
El que dic: Una experiència autèntica.
Vaig seguir camí en la publicitat, mantinguem-ne absolutament independent, fins que ARGE, Agència Nacional dedicada a la Publicitat, amb seu a Madrid, em convenç perquè deixi la meva independència i exerceixi com a Director/Associat de l’oficina del Nord-Est que, anys després, quant ARGE es va vendre a PUBLICIS va passar a ser PUBLICIS CATALUNYA.
En aquesta fase, de la mà del meu bon amic José (Pepitiu) Torres entro al món de la gastronomia tutelat per Luís Bettònica, parell entre parells de la crítica gastronòmica d’aquells anys; amb ell vaig tenir el plaer de conèixer Carles Gaig, Arzak, Isidre Aragonès, Rosa Grau, Neichel, Pedro Subijana, Jean Luc Figueres, Ferran Adrià… vaja, a gairebé tots els que lideraven el rànquing de les bones cuines.
També vaig fer algunes incursions al món empresarial de la restauració. Amb Emilio Rovirosa (CEO de Cointreau Iberia) vam adquirir el Restaurant Antiga Casa Solé, un clàssic de la Barceloneta i quan, de mutu acord, ell es va quedar el 100% vaig invertir en el Grup Olivé (Barceloneta, PacoMeralgo, Olivé, Viñaroel…) on vaig aprendre una miqueta mes de la gestió hostalera.
A més de freqüentar les millors taules (Florian, Reno, Gaig, Via Vèneto, Orotawa, Olivé, El Bulli, Can Isidre, Dorado Petit, Celler de Can Roca, Azulete,…) i jugar a la botifarra amb Jean Luc Figueras, vaig participar en tots els esdeveniments que organitzava EL PIPIRIPAO i molts altres que, amb la seva col·laboració, organitzava jo mateix.
Mà a mà amb Ramón Royo (CEO de Grup Schneider a Espanya i Portugal) vam organitzar un circuit de tasts de whisky de malta que ens va valer el Certificat d’Experts en tan nobles destil·lats.
Amb Enric Salen, Director General de Font Vella, S.A. vaig editar la millor col·lecció de llibres dedicats a la distribució i el merchandising, fins i tot vaig col·laborar amb un llibre propi sobre Sponsoring (primer premi en la categoria de llibres tècnics de la revista CONTROL)
El 1999 i després de 24 anys dirigint ARGE i PUBLICIS CATALUNYA, decideixo abandonar els ambients multinacionals perquè la política d’adquisicions-absorcions i fusions no era del meu gust i perquè l’únic que vaig aprendre va ser enviar molts mails amb còpia a… i visitar moltes vegades Paris.
En sortir de la multinacional, passo dos anys a Madrid com a Conseller Delegat d’una Productora Cinematogràfica (SESSIÓ CONTÍNUA) fins al 2002 en què em plantejo una etapa de prejubilació en què pugui dedicar-me en profunditat al que més m’apassiona, el Disseny Estratègic de Màrqueting i fundo, precisament el dia que compleixo 60 anys, SOLUCIONS RENTABLES, S.L. amb la marca comercial MARQUIMTING, el Màrqueting com a base per a la Gestió Empresarial.
Tractant de reunir estudis, coneixements i experiències, amb el meu bon amic Joan Luís Carratalá, vaig escriure el meu segon llibre que anomenem GESTION i com que encara no havia assolit prou habilitats amb la informàtica, vaig proposar un format de fitxes per a la generació del pla de màrqueting que a data d’avui ja dono per obsolet.
I parlant d’experiències, a la motxilla porto referències com:
DONGUI PAS ALS NENS per a Fonter i Fontvella
FONT VELLA “L’Aigua Lleugera”
BEU AMB MODERACIÓ, ÉS LA TEVA RESPONSABILITAT
AMB SUPERGRIF, LA GRIFERIA ESTÀ DE MODA
AQUEST ANY BELCOR BANY
BELCOR: Essència femenina en flascó de perfum
FOSFOVIT-A Eh? A, FOSFOVIT-A
COINTREAU, EL MOJITO DE L’ESTIU
SEMPRE TERGAL
Llet SANT PAU: La Flor i Nata
NATURHOUSE: Deixeu aquí els quilos de més
BRASÍLIA: EL CAFÈ DE LA FAMÍLIA
GUSTETS CALISAY
CORSA: L’Aigua Ben Tractada
3P: Mobles a mida
La majoria de dissenys estratègics i la seva formulació en eslògan l’he fet en col·laboració amb d’altres companys, però ni ha dues que son de collita pròpia, es a dir: que les he fet personalment i en solitari: L’aigua lleugera per Font Vella que va obrir una nova categoria de producte i l’aigua ben tractada per Corsa; es veu que tinc certa tendència a treballar per el mon de l’aigua.
El llistat d’Empreses i Marques per a les quals he treballat es molt llarg, però m’agrada esmentar-les perquè, sent importants, en no pertànyer al segment dels productes de consum, són menys conegudes:
Torns paral·lels de cilindrar i roscar CUMBRE,
il·luminació pública, espectacular i de mines: LUMEX,
Radio Sant Sadurní d’Anoia,
MERLIN GERIN/SCHNEIDER ELECTRIC comandament i control de l’energia elèctrica,
DIETISA: Productes de dietètica,
NOMAR mobles d’oficina,
PLANIGRAF: el Planning
SUPERGRIF; Aixetes de disseny
KILUVA complements dietètics,
TEUCO hidromassatge,
C.I.T.O. hospitals,
D.P.A. finançal people,
EUROCONSTRUC: Constructors d’habitatge
Llet SANT PAU “la flor i nata”,
FLORIAN: restaurant amb personalitat,
DISTREX: laboratori farmacèutic,
VALISERE: roba íntima femenina,
PERE ROVIRA: vins,
EADA: Escola d’empresarials,
CAMEL TROPHY: Línia de vestimenta i complements
LONE STAR: Grup de Rock
SAFA: Fibres artificials (Tergal),
DEPARTAMENT DE BENESTAR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA,
TELEMECÀNIC: electrònica i robòtica,
PICOVI: pinsos vitaminats,
DISTOP: supermercats,
LEVI’S (Creació del Levi’s Club),
GESTIO I GARANTIA: Inmobiliaria
Esports ANTONIO CAMPOS,
JET FILMS: Productora cinematogràfica
BAOBAB visats per tot el mon,
RENFE: Inauguració estacions AVE,
Grup PARADIS: Especialistes en Càtering
TAPAS BAR: Cadena d’establiments d’Hosteleria
Departament de Turisme de la Diputació de LLEIDA ,
HIMER: caixes modelades,
ZUSA: cinemes,
PRONASA: gelosies,
Fruits secs PARÈS,
LEATHERCHANGE: comerç internacional de pells,
CIRSA: casinos,
SIPOREX: materials de construcció,
HAGER: Aparellatge elèctric Baixa Tensió,
PARLAMENT DELS DIPUTATS D’ESPANYA,
CORSA osmotic, eco-fonts i descalcificadors d’aigua
MINS: estors i cortines,
VILARDEBO & MORTENSEN: salut de l’habitat,
GARCIA DE POU: productes per a l’hostaleria,
Cinemes AMC,
CONFORT – FUSA: immobiliàries,
GREC: centre de salut,
SAMAR’T: plaques de matrícula,
SILSAN: mobles i complements,
MAYMO: Cosmètics.
I segurament m’he oblidat d’alguna. Demano perdó.
Vaig coordinar la venda de totes les fonts que venien aigua envasada en garrafes de 8 litres, per encàrrec de Jordi Deulofeu, propietari – ell deia que per culpa meva – de l’Aigua de RIBES.
Amb Miguel Colás de Productes del Cafè (BRASILIA) passem dos anys intentant unir les marques regionals de cafè per treballar amb una marca conjunta, respectant els territoris. No ho vam aconseguir, les multinacionals del cafè van ser més “convincents” i van pagar bé perquè la majoria preferís vendre, de manera que el mercat de gran consum va passar a estar dominat per elles; el que no han aconseguit es dominar el mercat de l’Hosteleria que segueix en mans de les marques locals.
I a la llista de marques mes conegudes vaig treballar per a:
FONTER,
FONT VELLA,
BELCOR,
ROWENTA,
CALISAY,
BUFALO,
VILADRAU,
WHIRLPOOL,
NATURHOUSE,
COINTREAU,
CORSA (Osmotic i Olympia)
KRONENMBOURG,
BADOIT,
IGNIS,
DIETISA,
BRASÍLIA,
TEFAL,
CHAMPIONS, …
En definitiva i resumint: Una trajectòria de mes de 60 anys sense desviació que, segurament, ha de fer bo allò de “Sap més el diable per vell que per diable”
Avui dedicat completament a desenvolupar el concepte de marQUIMting, la Gestió Empresarial que situa el CLIENT com a eix vertebrador de la funció de l’Empresa i la venda/facturació com a primer esglaó de les altres funcions empresarials.
I pel que fa a ACREDITACIONS:
Tècnic en Publicitat per l’Institut Nacional de Publicitat – 1965
Tècnic en Marketing pel Ministeri d’Informació i Turisme -1968
Diplomat en Marketing i Direcció Comercial per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona – 1972
Diplomat en Gestió de Disseny del Producte – BCD 1975
Diplomat en Marketing Industrial – ESADE 1976
Reconeixement com a Professor de Marketing per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona (1997)
Diplomat en Propietat intel·lectual i publicitat comparativa pel CPRRPP de Barcelona – 2003
Professor en Cursos de postgrau a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Diversos seminaris a IESE, ESADE, COMUNITY INTERNET, FOMENT, ACCIÓ, CAMBRA DE COMERÇ,…
Membre Fundador del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya
Agent Comercial Col·legiat.
Soci emèrit de CLUB MEDITERRANI “el medi”
Soci emèrit de TIR OLIMPIC DE BARCELONA i de LLANÇÀ
Membre Honorari de “Publicitaris de Barcelona – Collita dels 60”
Membre actiu, des dels seus inicis, de SOPAR DE GIRONINS
Soci fundador del grup ESMORZADORS DE FORQUILLA
I en aquesta recta final he tornat a l’Empordà, els meus orígens i concretament, després de 5 anys a Figueres, m’he instal·lat a Palau-saverdera.
Aquí he recuperat la meva afició per la gastronomia, juntament amb el meu amic de la infància i padrí del meu matrimoni, en Luis García de Pou que, lamentablement ja ens ha deixat.
Amb un grup de bons amics, capitanejat per l’altre amic de la infància que segueix entre nosaltres, en Joan Pérez, mantenim la tradició dels esmorzars de forquilla i anem descobrint aquells Bar/Restaurant que encara rendeixen culte a la tradició del bon esmorzar en bona companyia.
Al llarg d’aquets anys, he escrit i publicat:
SPONSORING: La publicitat espectacle
APUNTS: Desgranant el Marketing per activitats
EL FUTUR JA NO ES EL QUE ERA: En col·laboració amb l’amic i company de docència Ricardo Sheffick (un estudi de prospectiva)
GESTIÓ: L’Empresa com a sistema
MARQUIMTING: El Client en el Centre de l’activitat empresarial i
CERCANT EL MÀRQUETING PERDUT: Ja disponible a la web https://www.marquimting.cat
Probablement el darrer esforç per, refondre estudis i experiències i cloure així la catarsi que, nomes es pot fer, quant ja les has vist (o creus haver-les vist) de tots colors.