Arriba un moment que no queda mes remei que rendir-se a l’evidencia:
Si tothom diu que es Director de Màrqueting o que treballa en Màrqueting i fins i tot n’hi ha que “fan” Màrqueting, es que el Màrqueting es la sopa d’all o l’ungüent de serp.
Barallar-se perquè que se’n digui Màrqueting, com a vocable que s’ha instal·lat en el dia a dia, i que el fem servir per parlar de les moltes disciplines/tasques/tècniques que s’utilitzen en la comercialització, cada una amb mot propi, que estan prou ben definides cada una de elles, però que no ens resistim a afegir-hi Màrqueting (això si, amb K), ja veig que es una batalla perduda.
Deixaré de discutir, tot i que mantindré que MÀRQUETING es UNA FILOSOFIA DE GESTIÓ EMPRESARIAL que es fonamenta en la investigació per determinar el que s’ha de produir i no pas el com s’ha de vendre.
El com s’ha de vendre es un problema a resoldre amb estratègia i creativitat aplicada a la gestió en cada un dels camins per on transitar des de la producció fins assolir un client.
El primer pas, sempre, serà definir l’estratègia i l’objectiu a assolir; i es l’estratègia qui ens marcarà el posicionament. Es després que s’ha de aplicar creativitat al disseny del producte, a com s’ha de presentar, a com parlar del seu preu, a quins problemes donarà solució efectiva, a com s’anunciarà, a quins canals de distribució donar mes o menys pes, a quins medis de comunicació convé utilitzar, etc. etc. etc. I, això si, a cada una d’aquestes parts se li pot (de fet es el que es fa) donar el nom de Màrqueting: Màrqueting agressiu, Màrqueting de continguts, Màrqueting de Branding, Màrqueting directe, Plan de Màrqueting o Màrqueting Mix. I així fer un us desmesurat de sinècdoques, metonímies o qualsevol altra variant de trop per anar fent difícil entendre’s i aparentar mes…