Hi ha molta confusió en aquest tema, sobretot per l’empeny en nomenar “servei” als bens/productes intangibles.
Mirem d’esbrinar-ho:
segons Termcat, BÉNS (català béns, castellà bienes, anglès goods):
Definició
Conjunt de mitjans obtinguts a partir de la natura per al procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzats per les persones per a satisfer les seves necessitats.
I en fa dues divisions:
Béns mobles
Segons l’article 335 del Codi Civil, es consideren béns mobles els susceptibles d’apropiació que no siguin considerats immobles, i en general tots els que es puguin transportar d’un lloc a un altre sens detriment de la cosa immoble a què estiguin units.
Béns immobles
Són considerats béns immobles els que recull l’article 334 del Codi Civil, i tots els elements que es puguin considerar consubstancials amb els edificis i en formen part o siguin part del seu entorn o ho hagin sigut, encara que en el cas de poder-se separar constitueixin un tot perfecte de fàcil aplicació a altres construccions o a usos diferents de l’original.
Tot i que pugui discrepar, en cert modo, de la definició, ja que, per exemple: un immoble com un edifici es susceptible d’apropiació (de fet se’n venen molts d’edificis); seguirem endavant per mirar d’aclarir-nos una mica mes.
Com a principi, crec, ens cal definir a que li diem PRODUCTE i la definició, per perogrullada que pugui semblar, es ALLÓ QUE ES PRODUEIX i en el diccionari (no escrit) del àmbit comercial, afegiríem I QUE ES POT VENDRE.
Tant li fa si es tangible com intangible, si es molt senzill o tremendament complicat, si es divisible o indivisible, si es per consumir immediatament o en diferit, si es val per si sol o li cal algun procés addicional…
Segons el Codi de consum de Catalunya,
( El consum és qualsevol relació establerta entre, d’una banda, empresaris o empresàries, intermediaris o l’Administració com a prestadora de béns i serveis i, d’altra banda, les persones consumidores.)
Consum de productes
Els productes de consum són tots aquells que satisfan necessitats i es poden classificar en:
• Productes fungibles. Presenten una única utilitat que desapareix amb el seu consum: (per exemple, aliments o productes de neteja).(declaració de la Renda) (desplaçament en taxi)
• Productes de naturalesa duradora. Són els que es poden fer servir moltes vegades i que tenen una llarga durada: (per exemple, mobles, aparells elèctrics i electrònics, vehicles, joguines o habitatge). (Garantia per 7 anys)(assegurança de vida)(diagnòstic mèdic) (carrera de Dret Civil)
• Productes no fungibles. Són aquells que, com els béns de segona mà, no es poden intercanviar per cap altre, ja que són únics en la seva espècie i no n’hi ha cap altre d’idèntic (per exemple, antiguitats, productes fets a mida o obres d’art) (la confessió)
Consum de serveis
Els serveis són els productes immaterials o intangibles.
(aclariment personal: Si son productes per que ni diuen “serveis”? sobretot si tenim en compte la definició de servei https://www.dilc.org › servei Acció de servir o ésser útil a algú o a algun ús)
Obviant el meu comentari, els classifiquen en :
• Serveis a les persones: recauen sobre la persona en el vessant físic, intel·lectual, psíquic, emocional, locomotor o altres (per exemple, perruqueries, centres d’estètica, acadèmies d’idiomes, gimnasos, autoescoles…)
• Serveis sobre els béns o les coses: recauen sobre un bé o una cosa per adequar-lo, millorar-lo, reparar-lo, instal·lar-lo o altres (per exemple, reparació d’electrodomèstics, obres al domicili, serrallers, pintors, electricistes…)
• Serveis bàsics: són essencials i necessaris per a la vida quotidiana o són d’ús generalitzat (l’aigua, la llum i el gas, la telefonia i internet, els transports, els relacionats amb la salut, els financers i d’assegurances)
• Serveis de tracte continuat: tenen una continuïtat en el temps i es presten de manera periòdica, habitual i en diversos terminis (per exemple, llum, gas, aigua, telèfon, Internet…)
• Serveis de marca: exhibeixen visiblement el nom comercial, la marca, el logotip, l’emblema o símbol que els identifica amb el/la propietari/ària de la marca o nom comercial (per exemple, tallers de concessionaris de vehicles, serveis tècnics de marca d’un producte…)
I la A.M.A. que en diu:
Com anem veient, els diferents autors no s’acaben de posar d’acord.
Que es un SERVEI I quant val?
Primer ens tindríem d’aclarir i entendre be a que li diem servei i això, en el llenguatge comú no es pas fàcil.
Tots diem coses com:
Als magatzems XXX m’han donat un servei fenomenal.
El servei d’entrega a domicili m’ha anat molt be.
M’han donat un servei perfecte, m’han atès ràpid, m’han ofert cafè i en pocs minuts s’ha desencallat el tema.
El servei de XTelefon es molt mes ampli que el de YTelefon
Que t’hagin atès be, que t’ho entreguin a domicili, que t’hagin desencallat el tema, que tinguis mes servei de cobertura: Quant t’ha costat?
Res… visiblement, però: No tinguis cap dubte, els que t’han proporcionat aquets serveis, han tingut costos.
Recordo be una botiga de audiofonia que tenia un cartell a la sala d’espera que deia:
DE QUE SERVEIX TENIR EL MILLOR PRODUCTE SI NO DONEM EL MILLOR SERVEI
Perquè es evident que hi ha una gran diferencia entre PRODUCTE i SERVEI.
El producte es el que es produeix, el que es posa a la venda i el servei acompanya al producte en un seguit de atencions i actes complementaris, per els que no es percep cap retribució evident.
Podríem dir que el producte es el que i el servei es el com.
I si, es cert, hi ha productes que no tenen cos, que no son corporis, que es produeixen i s’entreguen de manera intangible, com una cançó poso per cas, o una benedicció, o una recomanació (assessorament)…
Però es el que s’ha produït, es el que te valor econòmic i per el que es percep una remuneració.
El taxista et cobra per traslladar-te de un punt a un altre i et cobra en funció del recorregut, però no incrementa el preu per ser atent, enraonar-te en el teu idioma, tenir el vehicle impecable o posar a la teva disposició la premsa del dia. Son serveis que fan mes atractiu el producte, en aquest cas: el desplaçament.
I com a conclusió, potser si que podem considerar que tots els productes, be siguin tangibles o intangibles, els podem anomenar bens, el que no tindríem de fer es tergiversar el sentit de les paraules que per això son els diccionaris.
producte
Definició
Del lat. productus.
- m. Cosa produïda.
- l’ article, l’ obra, el fruit, el resultat, el gènere, l’ elaboració.
- m. Cabal que s’ obté d’ alguna cosa que es ven, o el que això reditua (que produeix rendiment, que surt a compte).
- benefici, guany, profit, aprofitament, lucre, interès,
resultat, rendiment, renda, rendibilitat, utilitat.
- m. Mat. Quantitat que resulta de la multiplicació.
Es a dir i situant-nos en el mon de l’empresa i la comercialització, el producte es LO QUE ES PRODUEIX
https://www.diccionari.cat › didac
Un servei és una acció o activitat útil. · Activitat pública o oficial que ajuda la gent, que soluciona els problemes de les persones, com el servei de correus, …
I si ens mantenim en el mon empresarial, el servei es EL QUE ACOMPANYA AL PRODUCTE PER FER-LO MES ATRACTIU.
I SI A ELS PRODUCTES INTENGIBLES LI VOLEN DIR SERVEIS, DONS… una vegada mes estarem fent malbé l’idioma i, el que es pitjor, ens costarà mes entendre’s entre nosaltres.