Tu que ets: DE DRETES o ESQUERRES
Va haver-hi una vegada que això era de fàcil diagnòstic, va ser quan el baró de Gauville (diputat de la noblesa a l’Assemblea de la Revolució Francesa) va escriure a les seves memòries que – cito – “El 29 d’agost vam començar a reconèixer-nos: Els que defensaven la seva religió i el seu rei es van reunir a la dreta del president per evitar els crits, els a la seva esquerra”
Segurament aquesta seria la definició perfecta per situar dretes i esquerres.
Avui tenim més matisos a considerar; deixant de banda el concepte de centre, al qual tots aspiren tot i que, segurament, ningú no ha aconseguit centrar-se, ens han nascut els extrems, l’extrema dreta i l’extrema esquerra.
L’extrema esquerra està força desapareguda, molt possiblement va morir amb el desarmament d’ETA i només ha quedat un pòsit marginal, en canvi l’extrema dreta ha assolit dimensió mundial, fins i tot malgrat que hi ha matisos importants entre ells.
N’hi ha amb reminiscències feixistes, altres tendeixen al domini global, també n’hi ha d’homòfobs, anti immigrants, laïcistes, anticlericals i tots tendeixen a prometre el canvi per guanyar la classe obrera, tradicionalment d’esquerres, que tem perdre el seu benestar actual (precari).
Això sí, el que els unifica és, com diu Tancredi Falconeri a El gatopardo: Que tot canviï perquè tot segueixi igual.
I… tu, a quin costat ets?